El municipi de Sant Joan de les Abadesses (53,6 km2) limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l'E amb la Vall de Bianya (Garrotxa) i al SE amb Riudaura (Garrotxa). Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d'aquí fins al SW amb Ripoll. Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa. Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter.

lavila

Forma una típica vall dels Prepirineus de direcció NE-SW, estesa entre els vessants meridionals del Taga i de la Serra Cavallera, al N, i els vessants septentrionals de la serra de Puig Estela i el turó de Castelltallat, al SE. El terme de Sant Joan té un apèndix, a llevant del turó de Castelltallat, que s'endinsa cap a la comarca de la Garrotxa a la capçalera de la Vall de Bianya, on és situat el veïnat de Santa Llúcia de Puigmal.

És una vall gerda, coberta de pastures (que ocupen gradualment les coromines dels masos que es despoblen als vessants de la vall) i de boscs de pins, roures o faigs als llocs més alts.

El cap del municipi és la vila de Sant Joan de les Abadesses. El municipi comprèn, a més, dues colònies fabrils: la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana. La resta del terme és disseminat.

La vida es concentra al fons de la vall i a la vila de Sant Joan, al llarg del Ter i de la carretera (C-26) de Ripoll a Camprodon i al coll d'Ares (que permet d'arribar al Vallespir). Una altra carretera important és la de Sant Joan a Olot per Santigosa, que enllaça al coll de Caubet amb la carretera que ve de Ripoll i que comunica el Ripollès amb la Garrotxa i amb les terres gironines.

Una altra via d'accés era el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, construït entre 1875-80 per la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, companyia que explotava les mines de carbó de Surroca i Ogassa, un dels primers motors de desenvolupament de la vall. Actualment el tren ja no passa per Sant Joan, sinó que arriba a Ripoll, per seguir després en direcció a França. El tram Sant Joan-Ripoll va anar caient en desús fins al seu definitiu tancament l'any 1980.

La població

La població (santjoanins/es) patí força el despoblament del segle XIV, un cop passada l'empenta pobladora inicial al segle XIII. Així, el 1370, la vila només tenia 58 famílies, gairebé la meitat de les que havia assolit a la fi del segle anterior. Al final del mateix segle XIV inicià un redreçament notable, i el 1397 ja tenia 80 famílies, 32 de les quals dedicades a la parairia i 15 a l'art de teixir; la resta era gent d'ofici, com pellaires, sastres, sabaters i bracers. Una sèrie de privilegis concedits pels abats, que eren barons de la vila, confirmats pels reis, mantingueren un cens força estable a la vila de Sant Joan, que oscil·là entre 100 i 150 famílies al llarg dels segles XVI-XVIII. Tot el terme tenia 240 famílies el 1626 i 287 el 1782.

A mitjans del segle XIX el municipi arribà a 2.200 habitants, la major part dels quals dedicats a les feines del camp i a la ramaderia i la resta a l'antiga indústria llanera dels paraires. La industrialització del terme al final del segle XIX i, sobretot, al principi del XX, canvià les condicions de vida i la vila passà de 2 995 h el 1900 a 3 993 h el 1936. La guerra civil de 1936-39, i després l'aiguat del 1940, marcaren una forta davallada de poblament, de la qual no es recuperà fins havent passat el 1950. Des d'aleshores, el redreçament industrial féu augmentar la població, encara que amb un ritme no gaire accelerat, ja que es passà de 3 905 h el 1950 a 4.247 h el 1981.

Les dues darreres dècades del segle XX, però, la població disminuí (3.896 h el 1991 i 3.566 h el 2001). Amb el canvi de segle, això no obstant, es produí un lleuger increment demogràfic i el 2005 es comptabilitzaren 3.621 h.

Actualment, el cens xifra el nombre d'habitants en 3.434.

L'economia

Sant Joan de les Abadesses és un municipi de caire predominantment industrial encara que també manté una petita activitat agrícola i ramadera. Integrat al Baix Ripollès, ha quedat al marge de les Valls de Ribes i Camprodon amb una trajectòria turística més llarga que es va originar a finals del segle XIX. Tot i això, en els darrers anys, de forma lenta però constant, el nostre poble ha potenciat el sector dels serveis i, sobretot, l'activitat turística, convertint-se en un destí per a catalans i estrangers que visiten el seu patrimoni cultural, arquitectònic, paisatgístic i social únic. Aquesta forma pausada d'evolucionar ha fet que el turisme s'hagi integrat amb la proporció justa i oferint una autenticitat que aprecien els nostres visitants.

Una bona mostra d'aquest canvi de paradigma en són les cases de turisme rural que s'hi han creat en els últims 15 anys. A nivell d'administracions, també s'ha fet un esforç per posicionar el Baix Ripollès i potenciar-lo turísticament. L'exemple més clar és el projecte 'Terra de Comtes i Abats', que es va iniciar el 2005 i que de forma progressiva ha anat agafant cos i forma.